Bon Nadal

Fa dies que he d´escriure i no ho faig. No és pas perquè vagi massa enfeinada o perquè no tingui temps, simplement perquè no m´hi poso. Des de fa 5 dies porto una vida de reina (normalment és de princesa): dormo per les hores que tinc son, bon menjar, poca feina. D´això se´n diuen vacances i les agraeixo i també ho faig als sogres que fan tot el possible, i ho aconsegueixen, perquè passem uns dies ben agradables. Ara bé, ja compto les hores per agafar el vol cap a Catalunya i trobar la família i els amics i parlar català i veure el sol. Només falta un dia i mig. Bon Nadal

Endavant amb les atxes!!!

Aquests darrers dies ens hem estat escrivint amb un amic comentant i compartint problemes de salut. Sempre va bé saber de l´experiència d´altres , especialment si estàs desorientat. La salut és un tema important i , evidentment, vital. Admiro aquells que davant adversitats de malalties greus són optimistes i transmeten energia als del seu voltant. Com si diguessin : vinga, endavant amb les atxes! I aquí relaciono l´amic del principi, qui em comentava que aquesta expressió popular té l´origen en algunes processons on la gent que seguia el Crist amb les torxes enceses, s´anava endarrerint i llavors cridaven: endavant amb les atxes (que el Crist ja no s´hi veu!). I jo que sempre havia pensat que aquestes "hatxes" eren la traducció castellanitzada de les destrals i m´imaginava una tribu d´indis, amb el seu esplendorós plomatge i accelerant la cavalcada, amb una mà enlaire i l´altra amb copets a la boca: uuuuuuuuu.

Intermón Oxfam i jo

Fa ja més de quatre anys que vaig deixar de treballar a IO. L´experiència de gairebé deu anys en aquella institució no s´esborra d´un dia per l´altra. Foren anys intensos a nivell professional però també plens d´història en l´àmbit personal. Lluny, físicament del carrer Llúria de Barcelona i de seus i comitès escampats per tot l´estat, me n´hi sento ben aprop. Gràcies, un cop més, a Internet puc anar seguint el que es fa en els diferents camps de la cooperació internacional. I sento que res de fons ha canviat i me n´alegro. La majoria de companys amb els qui vaig compartir consell de direcció i amb els qui vam engrescar-nos per un projecte ambiciós però noble han triat, com jo, altres camins professionals. Les persones ens n´anem però les idees i la tasca continuen.

29 de novembre: per molts anys!!!!!

Sempre m´ha agradat recordar els aniversaris d´aquells qui fan anys....No tinc massa memòria per dates però n´hi ha algunes que m´han quedat gravades per sempre més; de persones amb les que vaig tenir una profunda relació en un període de la meva vida i que ara les trajectòries personals ens han separat. I és clar, aquell dia, el 16 de maig, el 3 de desembre...no els truco, però hi penso. I trobo que això dels aniversaris és una molt bona excusa per contactar amb aquells que, per una raó a altra no ens diem res en el dia a dia malgrat ens agradaria. D´alguns, amb tristesa, recordo més la data de la seva mort. Avui però és una d´aquelles dates que em van ajudar a retrobar un bon amic amb el que feia anys i panys que no ens parlàvem. Per molts anys, P, que ja en fas un més que jo!!.

Llevar-se d´hora

A dos quarts de 7 ja netejava la cafetera per fer-ne la primera de la jornada (ja he desistit dels intents de passar-me al te) i he vist com es feia de dia. El sol encara no ha sortit i penso que avui no el veurem. He tingut temps d´arreglar la cuina (sempre tinc les bones intencions de fer-ho al vespre,però no), fer una rentadora i estendre la roba, llegir la premsa, escriure uns quants emails curtets i ara, mentre esmorzo, em permeto una estona de blocs. Ai, que bé que va llevar-se d´hora!!!! I ara me´n vaig que a les 9 tinc classe.La Marmalade em continua mirant des de fora.

Novel.la negra

Llegeixo però llegeixo poc....ho faig més que en els darrers anys però em costa concentrar-me i disfrutar de la literatura que fa pensar. Llegeixo novel.la negra. Tot va començar un estiu abans de volar cap a Menorca on me´n volia endur alguna lectura i atemorida com estava que cap llibre dels que tenia per llegir m´era plaent vaig decidir-me per un tipus ben diferent: una novel.la de la D. Leon. I des de llavors segueixo el comissari Bruneti, la seva família, els seus deliciosos àpats, els recorreguts per Venècia i, és clar, els seus casos....Fa uns mesos, però, a en Bruneti li ha sortit un contrincant, que malgrat no ser llatí i jo no conèixer el seu país, em presenta uns casos ben interessants i sovint resolts més intel.ligentment (sorry comissari): és Kurt Wallander. Us recomano les novel.les de H. Mankell

L´aeroport

Ahir vaig anar a l´aeroport. M´agraden els aeroports en general. Prefereixo els de mida mitjana, els que són tan internacionals m´atemoreixen una mica i els petitons em recorden estacions d´autobús. N´hi ha que tenen una arquitectura moderna, són construccions dignes de ser fotografiades tant o més que una catedral, museu o edifici emblemàtic...però sobretot vull que siguin pràctics per al viatger i per a qui l´acompanya o l´espera. M´agraden els aeroports perquè vaig a algun lloc o en torno d´un altre i mentre m´espero intento endevinar cadascuna de les històries dels personatges que se´m creuen. Llàstima que ahir només hi vaig anar per acompanyar a una amiga.

D´improvisar

D´improvisar no en sé gens...i mira que en faig, d´esforços...però és que no m´és natural i he de posar-hi massa energia. Potser depèn de cultures, potser de caràcters, potser de l´educació rebuda...; de cada potser jo en dec tenir el màxim i és per això que em resulta més que difícil fer-ho. I, és clar, no diguem, quasi ratllant l´impossible fer-ho amb una certa alegria. Com diria una bona amiga, "és que ets tan virgo!!!!!". Virgo o no, prefereixo planificar tot allò que estigui en les meves mans i que no m´imposin amb les seves idees de darrera hora.

Ignorar-ho

He après a ignorar o millor dit estic aprenent a ignorar. Fer com si no existís una situació o oblidar-me d´un fet fins a l´extrem , em va bé. No sempre ho aconsegueixo, és clar; de vegades tinc "aparicions" o flaixos... moments de debilitat. Sóc conscient que aquesta estratègia no és del tot higiènica i em veig amagant el cap sota l´ala....però és que si no ho fes així em consumiria i ni amb tots els massatgistes del món n´hi hauria prou per relaxar-me la zona cervical. Evidentment que no trio aquesta opció d´Ignorar amb tot allò que no m´agrada, ho faig bàsicament amb aquelles situacions possibles i fàcils de canviar però que no només depenen de la meva voluntat. Continuaré ignorant que fa 5 setmanes que paguem dos lloguers.

Colors

Avui toca el Gris; el gris de núvols, de pluja i de cabòries. M´agrada més el Verd malgrat vulgui dir molta pluja. El Blanc, ai el blanc sí que n´és de polit i clar!!. Deixem el Vermell perquè no m´agrada massa, encara que sigui passió. Preferixo el Blau del mar tranquil i del cel ben net. El Groc el trobo alegre però no m´acaba de fer el pes. El Negre, que és tan fosc, em relaxa i m´agrada perquè és contundent. Avui, però, toca el Gris.

Quina bona barreja!

Una dentista, un mestre, una actriu, un empleat de banca, una mestressa de casa, un bus, una estudiant, una cambrera....d' Holanda, d´Irlanda, de Bèlgica, de França, d´Eslovàquia...Quina bona barreja!!!!!!! Tots ben diferents però tenen en comú que volen aprendre espanyol. Doncs, vinga, no perdem el temps i jo hi disfruto d´allò més.
Em sorprèn poder-ho fer en aquest racó de món.

Com m´agrada!!!

M´agrada connectar-me quan es fa de dia : notícies, blogs i potser algun email esperat o inesperat. És un plaer, i un luxe també, poder-ho fer en la calma del matí sense pressa perquè no he de sortir espitada. I si a més no plou ni fa massa vent i la boira ha escampat, ho puc fer veient el mar al fons. Dec ser molt afortunada, oi??

Avui no faig festa

He fet una classe al matí i ara una altra a la tarda. Ha estat un dia feiner com un altre i m´adono que els prefereixo als festius. Potser és perquè treballo poques hores i ho faig en una activitat que m´agrada molt i potser també perquè en els dies de festa trobo a faltar el ventall de possibilitats al que estava acostumada. Sigui com sigui, de moment, ara i aquí : m´agraden els dies feiners.

I més avui, 12-O, que no he hagut de fer festa. No havia de celebrar res.

Les coses són el que són

Una passejada amb un bon amic, les confessions amb aquella amiga, l´abraçada de la parella, la mirada de l´alumne, el somriure del nebot...quin luxe poder-ne gaudir!!!! i no discutiré amb ningú que això val més que tot l´or del món.

Fa unes dies que no rento plats, disfruto del meu primer rentaplats. Quina joia!!!!! Les coses són el que són.....però de vegades ajuden a veure la vida menys complicada.

No es veu res

Quina boira i quin mal temps!!!! No es veu res de res...metres enllà. Aquí, a propet, mirant per la finestra de ponent sí que puc veure alguns pardals, una garsa, un pit-roig. El pit-roig sempre va sol, vola sola, canta sol....Tant diferent de l´estol d orenetes, pardals o corbs....Algun dia m´agradaria veure dos pit-roigs en una mateixa branca.

....i també m´agradaria veure el sol.

Tot és començar

Tot és començar i ho faig avui i d´aquesta manera....una mica de pressa perquè encara he de dinar i abans de les 4 he de fer unes quantes coses.

El dia s´ha alçat emboirat i humit. La boira persisteix però jo ja estic menys espessa; espero que a mida que passin les hores , fins i tot, millori.

Vuit d´octubre . A veure si me´n surto amb UN ALTRE BLOG.