D´improvisar

D´improvisar no en sé gens...i mira que en faig, d´esforços...però és que no m´és natural i he de posar-hi massa energia. Potser depèn de cultures, potser de caràcters, potser de l´educació rebuda...; de cada potser jo en dec tenir el màxim i és per això que em resulta més que difícil fer-ho. I, és clar, no diguem, quasi ratllant l´impossible fer-ho amb una certa alegria. Com diria una bona amiga, "és que ets tan virgo!!!!!". Virgo o no, prefereixo planificar tot allò que estigui en les meves mans i que no m´imposin amb les seves idees de darrera hora.

Ignorar-ho

He après a ignorar o millor dit estic aprenent a ignorar. Fer com si no existís una situació o oblidar-me d´un fet fins a l´extrem , em va bé. No sempre ho aconsegueixo, és clar; de vegades tinc "aparicions" o flaixos... moments de debilitat. Sóc conscient que aquesta estratègia no és del tot higiènica i em veig amagant el cap sota l´ala....però és que si no ho fes així em consumiria i ni amb tots els massatgistes del món n´hi hauria prou per relaxar-me la zona cervical. Evidentment que no trio aquesta opció d´Ignorar amb tot allò que no m´agrada, ho faig bàsicament amb aquelles situacions possibles i fàcils de canviar però que no només depenen de la meva voluntat. Continuaré ignorant que fa 5 setmanes que paguem dos lloguers.

Colors

Avui toca el Gris; el gris de núvols, de pluja i de cabòries. M´agrada més el Verd malgrat vulgui dir molta pluja. El Blanc, ai el blanc sí que n´és de polit i clar!!. Deixem el Vermell perquè no m´agrada massa, encara que sigui passió. Preferixo el Blau del mar tranquil i del cel ben net. El Groc el trobo alegre però no m´acaba de fer el pes. El Negre, que és tan fosc, em relaxa i m´agrada perquè és contundent. Avui, però, toca el Gris.

Quina bona barreja!

Una dentista, un mestre, una actriu, un empleat de banca, una mestressa de casa, un bus, una estudiant, una cambrera....d' Holanda, d´Irlanda, de Bèlgica, de França, d´Eslovàquia...Quina bona barreja!!!!!!! Tots ben diferents però tenen en comú que volen aprendre espanyol. Doncs, vinga, no perdem el temps i jo hi disfruto d´allò més.
Em sorprèn poder-ho fer en aquest racó de món.

Com m´agrada!!!

M´agrada connectar-me quan es fa de dia : notícies, blogs i potser algun email esperat o inesperat. És un plaer, i un luxe també, poder-ho fer en la calma del matí sense pressa perquè no he de sortir espitada. I si a més no plou ni fa massa vent i la boira ha escampat, ho puc fer veient el mar al fons. Dec ser molt afortunada, oi??

Avui no faig festa

He fet una classe al matí i ara una altra a la tarda. Ha estat un dia feiner com un altre i m´adono que els prefereixo als festius. Potser és perquè treballo poques hores i ho faig en una activitat que m´agrada molt i potser també perquè en els dies de festa trobo a faltar el ventall de possibilitats al que estava acostumada. Sigui com sigui, de moment, ara i aquí : m´agraden els dies feiners.

I més avui, 12-O, que no he hagut de fer festa. No havia de celebrar res.

Les coses són el que són

Una passejada amb un bon amic, les confessions amb aquella amiga, l´abraçada de la parella, la mirada de l´alumne, el somriure del nebot...quin luxe poder-ne gaudir!!!! i no discutiré amb ningú que això val més que tot l´or del món.

Fa unes dies que no rento plats, disfruto del meu primer rentaplats. Quina joia!!!!! Les coses són el que són.....però de vegades ajuden a veure la vida menys complicada.

No es veu res

Quina boira i quin mal temps!!!! No es veu res de res...metres enllà. Aquí, a propet, mirant per la finestra de ponent sí que puc veure alguns pardals, una garsa, un pit-roig. El pit-roig sempre va sol, vola sola, canta sol....Tant diferent de l´estol d orenetes, pardals o corbs....Algun dia m´agradaria veure dos pit-roigs en una mateixa branca.

....i també m´agradaria veure el sol.

Tot és començar

Tot és començar i ho faig avui i d´aquesta manera....una mica de pressa perquè encara he de dinar i abans de les 4 he de fer unes quantes coses.

El dia s´ha alçat emboirat i humit. La boira persisteix però jo ja estic menys espessa; espero que a mida que passin les hores , fins i tot, millori.

Vuit d´octubre . A veure si me´n surto amb UN ALTRE BLOG.