Bon Nadal

Fa dies que he d´escriure i no ho faig. No és pas perquè vagi massa enfeinada o perquè no tingui temps, simplement perquè no m´hi poso. Des de fa 5 dies porto una vida de reina (normalment és de princesa): dormo per les hores que tinc son, bon menjar, poca feina. D´això se´n diuen vacances i les agraeixo i també ho faig als sogres que fan tot el possible, i ho aconsegueixen, perquè passem uns dies ben agradables. Ara bé, ja compto les hores per agafar el vol cap a Catalunya i trobar la família i els amics i parlar català i veure el sol. Només falta un dia i mig. Bon Nadal

Endavant amb les atxes!!!

Aquests darrers dies ens hem estat escrivint amb un amic comentant i compartint problemes de salut. Sempre va bé saber de l´experiència d´altres , especialment si estàs desorientat. La salut és un tema important i , evidentment, vital. Admiro aquells que davant adversitats de malalties greus són optimistes i transmeten energia als del seu voltant. Com si diguessin : vinga, endavant amb les atxes! I aquí relaciono l´amic del principi, qui em comentava que aquesta expressió popular té l´origen en algunes processons on la gent que seguia el Crist amb les torxes enceses, s´anava endarrerint i llavors cridaven: endavant amb les atxes (que el Crist ja no s´hi veu!). I jo que sempre havia pensat que aquestes "hatxes" eren la traducció castellanitzada de les destrals i m´imaginava una tribu d´indis, amb el seu esplendorós plomatge i accelerant la cavalcada, amb una mà enlaire i l´altra amb copets a la boca: uuuuuuuuu.

Intermón Oxfam i jo

Fa ja més de quatre anys que vaig deixar de treballar a IO. L´experiència de gairebé deu anys en aquella institució no s´esborra d´un dia per l´altra. Foren anys intensos a nivell professional però també plens d´història en l´àmbit personal. Lluny, físicament del carrer Llúria de Barcelona i de seus i comitès escampats per tot l´estat, me n´hi sento ben aprop. Gràcies, un cop més, a Internet puc anar seguint el que es fa en els diferents camps de la cooperació internacional. I sento que res de fons ha canviat i me n´alegro. La majoria de companys amb els qui vaig compartir consell de direcció i amb els qui vam engrescar-nos per un projecte ambiciós però noble han triat, com jo, altres camins professionals. Les persones ens n´anem però les idees i la tasca continuen.