Bon Nadal

Fa dies que he d´escriure i no ho faig. No és pas perquè vagi massa enfeinada o perquè no tingui temps, simplement perquè no m´hi poso. Des de fa 5 dies porto una vida de reina (normalment és de princesa): dormo per les hores que tinc son, bon menjar, poca feina. D´això se´n diuen vacances i les agraeixo i també ho faig als sogres que fan tot el possible, i ho aconsegueixen, perquè passem uns dies ben agradables. Ara bé, ja compto les hores per agafar el vol cap a Catalunya i trobar la família i els amics i parlar català i veure el sol. Només falta un dia i mig. Bon Nadal

Endavant amb les atxes!!!

Aquests darrers dies ens hem estat escrivint amb un amic comentant i compartint problemes de salut. Sempre va bé saber de l´experiència d´altres , especialment si estàs desorientat. La salut és un tema important i , evidentment, vital. Admiro aquells que davant adversitats de malalties greus són optimistes i transmeten energia als del seu voltant. Com si diguessin : vinga, endavant amb les atxes! I aquí relaciono l´amic del principi, qui em comentava que aquesta expressió popular té l´origen en algunes processons on la gent que seguia el Crist amb les torxes enceses, s´anava endarrerint i llavors cridaven: endavant amb les atxes (que el Crist ja no s´hi veu!). I jo que sempre havia pensat que aquestes "hatxes" eren la traducció castellanitzada de les destrals i m´imaginava una tribu d´indis, amb el seu esplendorós plomatge i accelerant la cavalcada, amb una mà enlaire i l´altra amb copets a la boca: uuuuuuuuu.

Intermón Oxfam i jo

Fa ja més de quatre anys que vaig deixar de treballar a IO. L´experiència de gairebé deu anys en aquella institució no s´esborra d´un dia per l´altra. Foren anys intensos a nivell professional però també plens d´història en l´àmbit personal. Lluny, físicament del carrer Llúria de Barcelona i de seus i comitès escampats per tot l´estat, me n´hi sento ben aprop. Gràcies, un cop més, a Internet puc anar seguint el que es fa en els diferents camps de la cooperació internacional. I sento que res de fons ha canviat i me n´alegro. La majoria de companys amb els qui vaig compartir consell de direcció i amb els qui vam engrescar-nos per un projecte ambiciós però noble han triat, com jo, altres camins professionals. Les persones ens n´anem però les idees i la tasca continuen.

29 de novembre: per molts anys!!!!!

Sempre m´ha agradat recordar els aniversaris d´aquells qui fan anys....No tinc massa memòria per dates però n´hi ha algunes que m´han quedat gravades per sempre més; de persones amb les que vaig tenir una profunda relació en un període de la meva vida i que ara les trajectòries personals ens han separat. I és clar, aquell dia, el 16 de maig, el 3 de desembre...no els truco, però hi penso. I trobo que això dels aniversaris és una molt bona excusa per contactar amb aquells que, per una raó a altra no ens diem res en el dia a dia malgrat ens agradaria. D´alguns, amb tristesa, recordo més la data de la seva mort. Avui però és una d´aquelles dates que em van ajudar a retrobar un bon amic amb el que feia anys i panys que no ens parlàvem. Per molts anys, P, que ja en fas un més que jo!!.

Llevar-se d´hora

A dos quarts de 7 ja netejava la cafetera per fer-ne la primera de la jornada (ja he desistit dels intents de passar-me al te) i he vist com es feia de dia. El sol encara no ha sortit i penso que avui no el veurem. He tingut temps d´arreglar la cuina (sempre tinc les bones intencions de fer-ho al vespre,però no), fer una rentadora i estendre la roba, llegir la premsa, escriure uns quants emails curtets i ara, mentre esmorzo, em permeto una estona de blocs. Ai, que bé que va llevar-se d´hora!!!! I ara me´n vaig que a les 9 tinc classe.La Marmalade em continua mirant des de fora.

Novel.la negra

Llegeixo però llegeixo poc....ho faig més que en els darrers anys però em costa concentrar-me i disfrutar de la literatura que fa pensar. Llegeixo novel.la negra. Tot va començar un estiu abans de volar cap a Menorca on me´n volia endur alguna lectura i atemorida com estava que cap llibre dels que tenia per llegir m´era plaent vaig decidir-me per un tipus ben diferent: una novel.la de la D. Leon. I des de llavors segueixo el comissari Bruneti, la seva família, els seus deliciosos àpats, els recorreguts per Venècia i, és clar, els seus casos....Fa uns mesos, però, a en Bruneti li ha sortit un contrincant, que malgrat no ser llatí i jo no conèixer el seu país, em presenta uns casos ben interessants i sovint resolts més intel.ligentment (sorry comissari): és Kurt Wallander. Us recomano les novel.les de H. Mankell

L´aeroport

Ahir vaig anar a l´aeroport. M´agraden els aeroports en general. Prefereixo els de mida mitjana, els que són tan internacionals m´atemoreixen una mica i els petitons em recorden estacions d´autobús. N´hi ha que tenen una arquitectura moderna, són construccions dignes de ser fotografiades tant o més que una catedral, museu o edifici emblemàtic...però sobretot vull que siguin pràctics per al viatger i per a qui l´acompanya o l´espera. M´agraden els aeroports perquè vaig a algun lloc o en torno d´un altre i mentre m´espero intento endevinar cadascuna de les històries dels personatges que se´m creuen. Llàstima que ahir només hi vaig anar per acompanyar a una amiga.